Que sera, sera,
Whatever will be, will be.
The future's not ours to see,
Que sera, sera,
What will be, will be.
L'aparició de podcasts professionals des de les emissores principals del nostre país donen que pensar que la definició del podcasting passarà a la llarga per un filtrat cultural i no només tecnològic, com comentàvem en una entrada anterior.
No sembla que la definició tecnològica, tot i que molt necessària encara, sigui suficient per distingir moralment i socialment la oferta de continguts sonors i audiovisuals que estan envaint poc a poc la nova xarxa 2.0. Podríem pensar que el que ha de caracteritzar el veritable futur d'aquest tecnologia, com va passar abans amb els blogs, serà justament el seu servei a la ciutadania: la possibilitat de desenvolupar mitjans de comunicació i suports culturals alternatius produits pels propis ciutadans en la línea del que és conegut als Estats Units com grassroot media.
El periodisme ciutadà, i el periodisme d'aquesta mena, ha de generar òbviament alguna mena de qüestionament dels límits de la veracitat periodística i de la informació, quan qualsevol pot convertir-se en un emissor de missatges escrits, sonors o en vídeo, mitjançant aquesta tecnologia posada a la xarxa. Ha de generar també a la llarga nous codis deontològics i noves relacions amb l'audiència, a mesura que els grans mitjans vegin que han de competir com a fonts d'informació amb sistemes de comunicació basats en altres criteris informatius i altres volums d'audiència. Tot això ja ho sabíem arrel de l'aparició dels blogs (en aquest sentit, els podcasters poden i hauríen d'aprendre molt d'allò que els bloggers expliquen), però ara el podcasting (i el videocasting en menor mesura) amplia aquest qüestionament i crisi dels grans mitjans a les formes de comunicació no escrita.
Tantmateix, el vessant periodístic de la tecnologia podcast és només una de les possibles sortides que té la comunicació digital en suports auditius o audiovisuals. Molts altres usos culturals poden resultar més pertinents i fins i tot definitoris de la seva funció i pertinència social. Cal preguntar-se a tota hora - per pensar el futur comú– què fa o pot fer el podcasting que no poden fer els altres mitjans de comunicació ja consolidats (ràdio, televisió, premsa en paper, blogs, portals de notícies)?
Les exigèncis tècniques del podcasting són altes (molt més altes que les d'un blog) i el sitúen sobre una dicotomia. O pot competir amb els podcasts realitzats en condicions professionals, o es replega sobre allò que li és més propi i s'autonomitza com un format distingit i diferenciat d'allò que els professionals dels mitjans poden produir d'una manera gairebé automatitzada sense gaires esforços.
Lectures recomanades:
Links recomanats: