Afegeix un comentari nou
Sindicar o no sindicar, aquesta és la qüestió
No deixa de ser curiós l'ús d'aquesta paraula en l'àmbit informàtic. I és clar, abans de res cal explicar què significa, perquè ningú es pensi que estem barrejant política ni moviments obrers amb el tema que ens toca.
La sindicació, coneguda també pel nom dels arxius que la implementen (RSS, RDF, XML), consisteix en la tradicional subscripció a notícies mitjançant un programa i un format d'arxius determinat. És a dir, bàsicament estem parlant de rebre notícies al nostre ordinador.
Quina és la gràcia de la sindicació, us preguntareu. Doncs, com la mateixa informàtica, la gràcia està a la organització i la simplificació de la tecnologia. Fins fa poc, per a llegir notícies calia subscriure's a llistes de correu, newsletters o visitar desenes de pàgines web diàriament, només per a descobrir que o bé no hi ha cap novetat, o que la informació ens inunda i no podem filtrar-la.
La sindicació RSS -la més coneguda- consisteix a fer servir un programa per a rebre notícies. Aquest pot ser el mateix navegador d'internet, un programa independent, un servei a una pàgina web o una simple icona que s'amaga i només ens avisa quan té informació per a nosaltres. I aquí tenim la màgia de la sindicació: les notícies venen a nosaltres poc temps després de produir-se, en comptes d'haver d'anar a cercar-les per internet.
Amb l'ajuda del nostre programa -tots funcionen igual, així que escollirem el que més ens agradi- podem subscriure'ns a qualsevol pàgina que permeti la sindicació i així alliberar els nostres marcadors favorits a favor d'una millor manera de gestionar la informació. Per tant, nosaltres escollim què volem llegir.
Tots els programes permeten l'ús de catalogadors -carpetes i etiquetes-, cerques i personalització dels avisos. Així doncs, podem crear una carpeta on hi ficarem les sindicacions a pàgines de diaris online. A una altra carpeta podem posar-hi les bitàcoles que més ens agradin, a una altra els podcasts, etc. I aleshores li diem al programa com volem rebre la informació: un cop al dia, cada vegada que es produeixi un nou event, quan ens connectem a internet...
No sé si us estic convencent, però de moment ja haureu descobert que hem convertit la recerca d'informació en una activitat passiva i automatitzada. I quan abans he mencionat el filtratge d'informació em referia a la segona gran característica de la sindicació, que és la divisió de la informació en titulars i notícies. Res de nou, just com als diaris, on si un titular no ens interessa no llegirem la notícia. Però antigament calia navegar per la pàgina web, llegir totes les notícies i anar baixant fins que en trobéssim alguna d'interessant. Ara només cal fer una ullada als titulars i decidir què i quan volem accedir a la informació.
Podria continuar mencionant les virtuts de la sindicació, però ja n'hi ha prou. Feu la prova i sindiqueu les pàgines que llegiu diàriament, i calculeu el temps que us estalvieu gràcies a aquesta tecnologia. I sabeu què? Si afegim un fitxer d'àudio a la sindicació... obtenim un podcast!
Què? La informació que ens interessa. Quan? Quan nosaltres vulguem. On? A qualsevol lloc del planeta. Com? Amb el programa o pàgina web que més ens agradi. Per què? Per comoditat. Qui? Tothom. Vols provar-ho tu també?

Comentaris recents
fa 1 any 40 setmanes
fa 1 any 40 setmanes
fa 1 any 40 setmanes
fa 1 any 40 setmanes
fa 1 any 41 setmanes
fa 1 any 41 setmanes
fa 1 any 46 setmanes
fa 1 any 46 setmanes
fa 1 any 47 setmanes
fa 1 any 47 setmanes