podcatalà.cat

Per començar a escoltar "podcasts" el més important de tot és tenir present que hi ha moltes maneres d'accedir a aquests mena de continguts d'àudio i no és imprescindible per escoltar-los cal fer servir un ipod ni un reproductor de mp3. Ara bé, és cert que potser el seu ús portàtil i offline, un cop descarregats de la xarxa, és el que veritablement caracteritza aquesta forma de descàrrega i distribució de continguts digitals per internet.

Per escoltar podcasts l'únic que cal, per començar, és estar davant d'un ordinador amb connexió a internet. A ser possible banda ampla.

1. La teva feed. Un dels problemes més comuns a l'hora de crear i mantenir un podcast són els errors a la seva feed/font o sindicació, la qual cosa fa impossible que siguin correctament llegits i descarregats pels directoris de podcasting (Itunes, Odeo, etc) o altres lectors de fonts. Per tant, és sempre recomanable fer servir un validador de fonts per comprovar que el nostre canal està correctament sindicat i en actiu. Us recomanem Feed Validator que, un cop introduida la feed/font, et donarà missatges per cadascun dels errors que detecti.

Dintre de les possibilitats per a descarregar podcasts podem distingir tres tipus:

1. Descarregar el fitxer mp3 a pèl
2. Fer servir un lector en línia
3. Fer servir software especialitzat

Ara passarem a comentar més en detall cada opció.

Descarregar el fitxer mp3 a pèl
Aquesta és la opció més bàsica: Anem al blog corresponent i fem clic a l'enllaç del fitxer mp3. Perdem la gràcia de l'automatisme, l'ànima del podcasting, però és una solució vàlida i ràpida, no obstant.

Fer servir un lector en línia
El lector en línia descarrega les capçaleres dels podcasts per a nosaltres i permet escoltar-los en línia (streaming) i descarregar-los. Dos exemples són Bloglines i Google reader. D'aquests serveis n'hi ha molts, però aquests són els millors.

Proposem aquí alguns dels programes o aplicacions d'escriptori que més agraden als usuaris per descarregar i escoltar els podcasts. Us encoratgem a afegir les vostres recomanacions i comentaris per ajudar la gent a triar el seu software.

• Juice és una aplicació d'escriptori multiplataforma que et permet descarregar i escoltar podcasts en diferents sistemes operatius (Windows, OS i, aviat, Linux), com passa amb l'Audacity per grabar podcasts. És tracta d'unt sofware open source i és un dels preferits pels podcasters de la cultura lliure. Permet també la personalització de la plataforma amb un logotip propi.
• Itunes és la plataforma per excel.lència d'aquells que vulguin pertànyer a la cultura de l'Ipod d'Apple. Actualment és compatible tant amb ordinadors Windows com amb Apple i està recomanat el seu ús sobretot si el teu reproductor de mp3 pertany a aquesta marca. La plataforma Itunes serveix per gestionar a la vegada tant la descàrrega de Podcasts i Videos, com l'accés a streamings de ràdio i a la botiga de música (Music Store) d'Apple. Et permetrà gestionar suscripcions, descarregar i escoltar podcasts, sincronitzar amb l'ordinador el teu reproductor d'arxius sonors i també copiar i, sobretot(!), gravar els teus propis CD en diferents formats d'audio.

Que sera, sera,
Whatever will be, will be.
The future's not ours to see,
Que sera, sera,
What will be, will be.

Doris Day

L'aparició de podcasts professionals des de les emissores principals del nostre país donen que pensar que la definició del podcasting passarà a la llarga per un filtrat cultural i no només tecnològic, com comentàvem en una entrada anterior.

No sembla que la definició tecnològica, tot i que molt necessària encara, sigui suficient per distingir moralment i socialment la oferta de continguts sonors i audiovisuals que estan envaint poc a poc la nova xarxa 2.0. Podríem pensar que el que ha de caracteritzar el veritable futur d'aquest tecnologia, com va passar abans amb els blogs, serà justament el seu servei a la ciutadania: la possibilitat de desenvolupar mitjans de comunicació i suports culturals alternatius produits pels propis ciutadans en la línea del que és conegut als Estats Units com grassroot media.

Parlarem de la sindicació, aleshores, des de dos punts de vista:

- producció de podcasts, si som productors de podcasts cal assegurar que els podcasts que oferim a la xarxa –sigui quin sigui el sistema de publicació que fem servir (loudblog, podomatic, feedburner, etc)– estiguin associats a un feed o rss (per entendre'ns, aquella pàgina que ens dona els codis en xtm dels arxius sonors i textos o imatges associats i que permet la seva redistribució a la xarxa en tant que continguts sindicats). Molts sistemes de publicació permeten generar rss per la totalitat o només per certes parts dels seus continguts. És convenient si generes molts continguts i aquests són molt variats (per exemple, no només podcasts si no també videos) poder oferir als teus lectors o oients la possibilitat de suscriure's només a parts del la teva pàgina generant un feed per cadascun d'aquests temes o continguts.

No deixa de ser curiós l'ús d'aquesta paraula en l'àmbit informàtic. I és clar, abans de res cal explicar què significa, perquè ningú es pensi que estem barrejant política ni moviments obrers amb el tema que ens toca.

La sindicació, coneguda també pel nom dels arxius que la implementen (RSS, RDF, XML), consisteix en la tradicional subscripció a notícies mitjançant un programa i un format d'arxius determinat. És a dir, bàsicament estem parlant de rebre notícies al nostre ordinador.

Quina és la gràcia de la sindicació, us preguntareu. Doncs, com la mateixa informàtica, la gràcia està a la organització i la simplificació de la tecnologia. Fins fa poc, per a llegir notícies calia subscriure's a llistes de correu, newsletters o visitar desenes de pàgines web diàriament, només per a descobrir que o bé no hi ha cap novetat, o que la informació ens inunda i no podem filtrar-la.

Uns diran "No sigueu primmirats, tot és podcast. La vida és podcast!" Però una de les discussions més freqüents entre podcasters a la xarxa espanyola és què entra i no entra dins la consideració que una cosa qualsevol és un podcast.

Més enllà de les definicions generals del terme des del punt de vista tecnològic (com la que podeu trobar a la viquipèdia catalana), del que estem parlant aquí és d'una qüestió ontològica. Essencial.

Condició de possibilitat número 1: Un simple arxiu sonor penjat a la xarxa no és podcast, diuen els tecnicistes. No és podcast perque no és un contingut sonor "sindicat", és a dir, un contingut en mp3 que es redistribueixi i permeti subscripció a la xarxa, que pugui ser llegit, dins la xarxa, pels gestors de feeds, proveidors i directoris de podcasting i que pugui ser automàticament descarregat per aplicacions online o d'escriptori cap a l'ordinador i dins els nostres reproductors de mp3 o ipods. Per ser podcast, diuen els experts, cal poder fer totes aquestes coses.