podcatalà.cat

Que sera, sera,
Whatever will be, will be.
The future's not ours to see,
Que sera, sera,
What will be, will be.

Doris Day

L'aparició de podcasts professionals des de les emissores principals del nostre país donen que pensar que la definició del podcasting passarà a la llarga per un filtrat cultural i no només tecnològic, com comentàvem en una entrada anterior.

No sembla que la definició tecnològica, tot i que molt necessària encara, sigui suficient per distingir moralment i socialment la oferta de continguts sonors i audiovisuals que estan envaint poc a poc la nova xarxa 2.0. Podríem pensar que el que ha de caracteritzar el veritable futur d'aquest tecnologia, com va passar abans amb els blogs, serà justament el seu servei a la ciutadania: la possibilitat de desenvolupar mitjans de comunicació i suports culturals alternatius produits pels propis ciutadans en la línea del que és conegut als Estats Units com grassroot media.

Parlarem de la sindicació, aleshores, des de dos punts de vista:

- producció de podcasts, si som productors de podcasts cal assegurar que els podcasts que oferim a la xarxa –sigui quin sigui el sistema de publicació que fem servir (loudblog, podomatic, feedburner, etc)– estiguin associats a un feed o rss (per entendre'ns, aquella pàgina que ens dona els codis en xtm dels arxius sonors i textos o imatges associats i que permet la seva redistribució a la xarxa en tant que continguts sindicats). Molts sistemes de publicació permeten generar rss per la totalitat o només per certes parts dels seus continguts. És convenient si generes molts continguts i aquests són molt variats (per exemple, no només podcasts si no també videos) poder oferir als teus lectors o oients la possibilitat de suscriure's només a parts del la teva pàgina generant un feed per cadascun d'aquests temes o continguts.

Uns diran "No sigueu primmirats, tot és podcast. La vida és podcast!" Però una de les discussions més freqüents entre podcasters a la xarxa espanyola és què entra i no entra dins la consideració que una cosa qualsevol és un podcast.

Més enllà de les definicions generals del terme des del punt de vista tecnològic (com la que podeu trobar a la viquipèdia catalana), del que estem parlant aquí és d'una qüestió ontològica. Essencial.

Condició de possibilitat número 1: Un simple arxiu sonor penjat a la xarxa no és podcast, diuen els tecnicistes. No és podcast perque no és un contingut sonor "sindicat", és a dir, un contingut en mp3 que es redistribueixi i permeti subscripció a la xarxa, que pugui ser llegit, dins la xarxa, pels gestors de feeds, proveidors i directoris de podcasting i que pugui ser automàticament descarregat per aplicacions online o d'escriptori cap a l'ordinador i dins els nostres reproductors de mp3 o ipods. Per ser podcast, diuen els experts, cal poder fer totes aquestes coses.